Llistes de passatgers de Boston, Massachusetts, 1891-1943

3,945,505 registres

Canvia la categoria o la col·lecció

Any de naixement

Any

Data d'arribada

Dia

Mes

Any

Afegir detalls

Origen

Nom del vaixell

Paraules clau

Gènere

Fer coincidir exactament tots els termes

Borreu el formulari

Totes les Col·leccions

Immigració i Desplaçaments

Llistes de passatgers

Llistes de passatgers de Boston, Massachusetts, 1891-1943

Llistes de passatgers de Boston, Massachusetts, 1891-1943

3.945.505 registres

Comprès pels manifests de passatgers dels vaixells que van arribar a Boston, Massachusetts, de 1891 a 1943. La informació disponible varia a causa de canvis significatius en les lleis d'immigració durant el període d'aquesta col·lecció. La informació més comuna disponible inclou el nom, el sexe, l'edat, la data d'arribada i el nom del vaixell. Els manifests de passatgers més detallats van recopilar informació addicional, incloent-hi l'estat civil, la informació de naixement (data i ubicació), la nacionalitat, l'última residència, la ciutat natal, el port de sortida, així com els noms i les adreces dels membres de la família als Estats Units i al país d'origen. Aquesta col·lecció està formada per la publicació T843 de NARA. Boston es va convertir en una destinació popular per als immigrants europeus, especialment els irlandesos, durant la fam de la patata irlandesa a mitjans del segle XIX. La Cunard Line va començar a oferir servei a Boston per als immigrants irlandesos perquè els seus viatges sovint eren subvencionats pel govern britànic. No obstant això, fins i tot amb subvencions, molts immigrants van arribar a Boston indigents i incapaços de viatjar més lluny, cosa que els va obligar a trobar feina immediata a Boston. Més tard, al segle XIX, als irlandesos es van unir immigrants d'Europa oriental i mediterrània. Els jueus russos, que es van trobar culpables de l'assassinat d'Alexandre II, van fugir dels freqüents i violents pogroms de la Rússia imperial i es van establir a Boston. Una Itàlia recentment unificada, que patia un govern ineficaç i inestable, així com una pobresa generalitzada, va deixar molts italians a la recerca de millors oportunitats. Els immigrants irlandesos, jueus i italians van formar comunitats pròsperes a Boston. Boston era un centre econòmic pròsper i oferia moltes oportunitats als nous immigrants. Semblava que sempre hi havia feina per als treballadors que construïen carreteres, ponts, metro i cotxes elèctrics. A més dels projectes d'obres públiques, es necessitaven mà d'obra als molls, als ferrocarrils i a les fàbriques privades on els immigrants fabricaven articles que van des de roba i tèxtils fins a productes químics i articles de cautxú. Tanmateix, l'ocupació per als immigrants no va estar exempta de reptes. A mesura que avançava l'automatització, molts llocs de treball qualificats de les fàbriques van ser substituïts per la mecanització, donant lloc a torns llargs i perillosos amb sous significativament més baixos. Molts immigrants van recórrer a l'emprenedoria, obrint queviures, restaurants i altres comerços al detall per evitar els perills de la vida a les fàbriques i aconseguir una mobilitat socioeconòmica ascendent. El sistema de metro de Boston, el primer del país, va fer que les comunitats properes a la ciutat poguessin prosperar. Això va contribuir al desenvolupament del que alguns sociòlegs contemporanis van denominar Zones d'Emergència. Els nous immigrants i els treballadors qualificats que aspiraven a arribar a la classe mitjana vivien junts en aquestes zones entre el centre de la ciutat i els suburbis més rics. Les zones d'emergència es van descriure com a barris on "l'aire és més brillant, més net i més vibrant; el sol cau a les inundacions en lloc de als eixos estrets..." i van oferir un nivell de vida millor a molts immigrants. La població de Boston es va més que duplicar entre 1880 i 1920. La immigració a Boston va assolir el seu màxim a la dècada de 1910, abans de la Primera Guerra Mundial, i en aquell moment els immigrants representaven aproximadament el 40% de la població de Boston. Malgrat el gran nombre d'immigrants que arribaven a Boston, l'East Boston Immigration Station no es va obrir fins al 1920. Abans d'aquesta estació, també coneguda com "Boston's Ellis Island", la majoria dels immigrants eren processats simplement als molls quan van arribar. Poc després de l'obertura de "Boston's Ellis Island", la Llei d'immigració de 1924 va posar restriccions importants a la immigració que van posar fi a l'"Era daurada" de la immigració de Boston.

Categories de registre relacionades:

Llistes de passatgers

Massachusetts

Estats Units

Col·leccions relacionades

VEURE-HO TOT