Ètnies del món (beta)

La regió occidental de les Illes Britàniques està poblada pels pobles descendents de les sis nacions celtes, tres de les quals es van assentar en el que avui coneixem com Irlanda, Escòcia i Gal·les (les altres tres ho van fer a Bretanya, Cornualla i l'Illa de Man). Cadascuna d'aquestes tres nacions ha parlat ininterrompudament alguna variant del seu dialecte celta original. Els irlandesos, el primer poble que es va assentar a Irlanda fa 9.000 anys, comparteixen patrimoni, cultura i idioma (gaèlic). S'organitzaven per clans o grups de parentiu. Els escocesos també són igualment famosos pels clans, però des de l'Edat Mitjana han constituït una nació composta de Pictes, Gaèlics i Britans. La població del nord parla una versió de gaèlic, mentre que la del sud parla el que passaria a conèixer-se com escocès. Els seus veïns, els gal·lesos, prenen el seu nom del qualificatiu germànic "walhaz" que rebien (significa "estranger" o "aliè"). Pel mateix motiu, l'idioma que parlen rep el nom de gal·lès. L'àrea va ser envaïda per conqueridors anglonormands a l'edat mitjana i la colonització anglesa durant els segles XVI i XVII va canviar per complet la composició ètnica de les Illes Britàniques, amb la introducció de l'anglès ètnic. La gent de cada zona s'enorgulleixen dels seus grups ètnics independents, així com de les seves cultures associades - des de la divisió de les famílies en clans a la preferència per les seves begudes alcohòliques tradicionals (Gal·les presenta una cuina més anglesa). La unió d'ètnies diverses en un espai tan petit ha facilitat interessants descobriments genealògics, així com connexions misterioses a l'espera de ser desentranyades. Cal destacar també que malgrat tots els diferents patrimonis heretats, gairebé tothom que viu en aquestes zones a dia d'avui parla anglès.